Oscura era dijital

La pel·licula, ens informa sobre la influéncia de l'era digital en el que es refereix a emmagatzemament de dades.
Fins ara, tot quedava gravat en papar o pedra i no necessitavem d'una eina externa per poder accedir a aquestes dades. Ara, necessitem un suport que sigui capas d'interpretar la informació guardada en els diferents suports que podem trobar al mercat.
Un altre tema que es tracta a la pel·licula, son els diferents formats en els que podem guardar les dades, de manera que tot i que el creador de CD assegura que les dades dins d'aquest duraran més de 15 anys, el cert és que no arriva ni a la meitat. De manera que aquelles dades les perdrem al llarg del temps.
Finalment, ens explica el cas d'un pare que ha fet un videomuntatge, el cual grava la feina en un cd, i que posiblement, cuan el seu fill sigui més gran, ja no podrà accedir a les dades que estàn gravades en el cd, ja que el progrés tecnològic i els diferents formats que podrem trobar en un futur possiblement impediràn aquesta tasca.
Aquests formats, segons la meva opinió, cada vegada seràn més i més complexes de llegir fins a arrivar al punt de la psique humana, trobo que és un metode d'emmegatzemament molt peculiar, que aparentment no té limits d'espai, la cuestió serà si la societat estarà perparada per ordinadors diferents als que coneixem actualment.

Preguntes sobre les Intranets

Avantatges/Desavantatges davant d'Internet.

• Avantatges
• Major seguretat.
• Major velocitat.
• Major control del tràfic.
• Desavantatges
• Limitació de recursos.
• Limitació d'accés extern.
• Major complexitat de xarxa.

Esquema tècnic d'equips d'una intranet.

 

Aplicatius que fan ús d'una intranet

• Openbravo
• EuroWin
• Exchange

Resum pel·licula Piratas de Silicon Valley

La pel·lícula “Piratas de Sillicon Valley”, ens explica la historia paral·lela de les 2 grans empreses que hi ha a Sillicon Valley, Microsoft i Apple.
El títol de la pel·lícula, esta molt ben triat, ja que segons s’explica en ella, cap de les dues empreses va inventar allò que els va posicionar en la posició que tenen actualment en el mercat.
Per una banda, Microsoft, va començar fabricant un “S.O” per un ordinador molt innovador per la seva època, que es deia “A.L.T.E.R”. Aquest va ser un dels detonants que va fer que Microsoft guanyes una mica de mercat. Posteriorment, Bill Gates, va vendre un S.O que no existia a una de les majors empreses d’informàtica de l’època, I.B.M
Finalment, Microsoft va aprofitar la gran quantitat de dimissions d’apple per crear un S.O nou amb una interfície gràfica idèntica a la que ja tenien els ordinadors d’apple.
L’empresa Apple, va començar fabricant ordinadors molt simples en el garatge d’un dels socis.
Aquesta empresa, va guanyar-se la fama que tenia, però a canvi, no satisfeia els seus empleats, els quals treballaven grans jornals per tal de ser els primers del mercat.
El gran cop de Apple, va ser el robatori indiscriminat a l’empresa Xerox, la qual va explicar com funcionava tota la interfície gràfica que ells havien desenvolupat a l’empresa Apple.

Pel·lícula Google

La pel·lícula que hem estat veient aquests dies, tractava sobretot de la manera interna que tenia google de treballar i desenvolupar les seves aplicacions.

La seva metodologia de treball, consisteix sobretot en que cada departament, estigui organitzat per tal d’assolir un objectiu en comú a tot el departament.

La pel·lícula, també ens remunta als inicis de google, en el que dos estudiants, varen portar un projecte d’universitat a la realitat, creant així, l’empresa google.

Mica en mica, google va anar prenent forma i crea amb ell una política d’empresa en que el treballador es el protagonista i és ell qui porta, per voluntat pròpia, un projecte fins a la seva aplicació.

Com a opinió personal, trobo que la política d’empresa de google es de les millors que s’han dut a terme des de que l’empresa existeix, però que mica en mica, google ha perdut el rumb amb el que va començar, ja que la seva fita en els seus inicis, era la d’organitzar el contingut d’Internet, i avui en dia, aquesta funció es la ultima a innovar.

Per altre banda, no comparteixo sota cap concepte, la manera amb la que google va començar, ja que si el mètode que varen aplicar, l’apliquéssim ara, ens hauríem de sotmetre a un judici que segur que perdríem. Els inicis de google, son ni mes ni menys que la invenció d’un programa que accedia a totes les pagines que existien a Internet, i de cadascuna d’elles enviava una mica d’informació als servidors de google.

Una altre anècdota, es la dels diferents colors de les lletres de google, que sorgeixen d’una falta de pressupost en la creació del servidor, el qual al no tenir xassís, en varen haver de construir un amb diferents peces de LEGO.

En resum, Google es una gran empresa, però que actualment és comparable a les funcions d’un mòbil, el qual compleix moltes d’altres funcions, però no compleix la funció per la qual es va crear.

Internet, zona perillosa

El documental tracta de la poca seguretat que ens ofereix Internet, però sobretot de la quantitat de gent que aconsegueix accedir a un sistema aparentment segur.

Es per això, que molta d’aquesta gent, únicament accedeix per demostrar que n’és capaç, però també hi ha l’altra cara de la moneda, es a dir, gent que una vegada ha accedit al sistema, aprofita per fer malifetes al sistema.

El documental, també ens ofereix alguns dels atacs que varen fer caure els servidors de grans webs, i també l’anàlisi d’algun dels virus que podem trobar avui a Internet.

Per acabar, el documental ens ofereix una diferenciació clara entre les diferents categories d'intrusió. Com ara la diferència entre Hacker i Cracker.

Hacker: Aquella persona, que aprofita els seus coneixements per trencar la seguretat d'un servidor.

Cracker: Persona que trenca servidors per tal de obtenir un benefici.

Sniffer: Persona que es dedica a rastrejar la xarxa per tal d'obtenir informació.

Lammer: Persona amb cap coneixement, que es designa a si mateixa hacker.

Phreakers: Persona que llença atacs telefònics.

Newbie: Hacker amateur.

Ciberterrorista: Persona que utilitza els atacs informàtics per cometre delictes terroristes.

Programadors de virus: Persona que es dedica a la creació de virus.

Carders: Son aquells hackers que roben contes bancàries.

La web 3.0

La web 3.0 es l’evoluciò directa de la web 2.0, ja que aquesta te la possibilitat d’analitzar l’usuari per tal d’acomodar l’usuari a un perfil en concret.
Això ho aconsegueix mitjancant l’anàlisi semàntic i l’inteligència artificial.
Aquestes, analitzen la sintaxi que l’usuari introdueix, i crea diferents perfils, mitjancant diferents càlculs matemàtics.
Posteriorment, la IA analitza i classifica l’usuari en un tipus de perfil o un altre.
La IA, també es l’encarregada “d’apendre” tot allò que utilitza l’usuari, com ho utilitza, i quines aplicacions utilitza.

Glosari seguretat informàtica

Adware:Es tota aquella aplicaciò que ensenya a l'usuari publicitat sense el seu permis.

AES:Es un algoritme de xifratge de dades mitjancant blocs de dades.

Appender:Virus informàtic que s'afegeix al final del codi d'una aplicaciò

Auditoria:Son les proves que es fan per tal d'assegurar que una aplicaciò no infringeixi cap norma legal.


Bridge:Es un dispositiu que ajuda a unificar dos o mes xarxes locals.

Botnets:Son virus que aconsegueixen controlar un ordinador sense permis del propietari.

Proxy:Es aquell maquinari, que s'encarrega de controlar el flux de la xarxa local.


Crosstalk:Soroll que es produeix en cables de comunicacions.


Bugtraq:Llista de correu, que s'encarrega de donar a conèixre les vulnerabilitats de les diferents aplicacions.


DHA:Es un virus que consisteix en atacar un servidor per tal d'aconseguir informaciò.


Encriptador:Es el proces que es segueix per tal de codificar les dades per tal que un altre usuari, no pugui entendre el contingut.


Desencriptador:Es el proces que es segueix per descodificar dades avans codificades, per tal d'entendren el seu contingut.


Dongle:Es el component hardware que s'ha de connectar a un maquinari per tal d'utilitzar una aplicaciò.


Dropper: Es el tipus de virus, que es transporta d'ordinador a ordinador mitjancant medis extraibles.


Key Management: Es un protocol per tal d'encriptar dades mitjancant contrasenyes.


IRC:Sistema que permet a l'usuari mantenir converses a temps real.


Worms:Es un tipus de virus anomenat "cuc" s'executen mitjançant el canal IRC.


Honeypot: Es tracta d'un servidor que té la funciò d'atraure hackers.


MD5: Sistema d'encriptaciò de dades.


Payload: Son els efectes que causen els virus.


Phishing: Sistema que utilitzen els hackers per tal d'enganyar als usuaris i robar les seves dades.


Copy protection: S'encarrega d'evitar que un usuari pugui copiar part del codi.


PIN: Numero secret i personal que te un usuari per tal d'accedir a les diferent aplicacions.


Data protection:Conjunt de protocols per tal de preservar la informació.


Backdoor: Son "forats" que els programadors no tenen en compte i que els hackers aprofiten per tal d'entrar remotament a un sistema.


Stealth: Es la capacitat que te un virus per tal de ser invisible a ulls del propietari de la maquina infectada.


Spyware: Es un tipus de virus que envia informaciò del infectat al propietari del virus.


Sniffer: Es un tipus de virus que s'encarrega de rastrejar i monitorejar connexions.


Junk-Mail: Correu brossa o de propaganda.


Wapi: Estandard de seguretat Wi-Fi que te l'origen a china.


Trojan: Virus que no se sap com actuarà.